1. Al Centre d’Estudis Ribagorçans

- El CERIb ha d’assumir el català com a una de les seues llengües pròpies amb totes les seues conseqüències: des de la denominació oficial del centre al seu ús normal com a llengua de treball i de comunicació. Actualment, els moderns mitjans informàtics de correcció i traducció, així com el foment del poliglotisme passiu (intercomprensió entre varietats diferents; pràctica d’altra banda tradicional entre els habitants del nostre territori), faciliten extraordinàriament els problemes logístics que se’n puguen derivar

- L’estudi sobre tots els aspectes (filològics, literaris, lingüístics, sociolingüístics, dialectològics...) de la varietat ribagorçana del català ha de constituir un dels objectius prioritaris del Centre

2. A l’administració i la societat civil aragonesa

- L’administració aragonesa (local, comarcal, provincial i autonòmica) i en allò que li pertoca l’espanyola, així com els representants electes del poble, tenen l’obligació de vetllar pel reconeixement oficial de la llengua catalana a l’Aragó en els territoris on és pròpia. Els ciutadans i ciutadanes d’Aragó de llengua pròpia territorial altra que la castellana han de veure equiparats els seus drets, com a mínim, al mateix nivell que els tenen reconeguts els ciutadans i ciutadanes de Catalunya (inclosa la Vall d’Aran), el País Valencià, les Illes Balears, Navarra, el País Basc i Galícia

- Els ciutadans i ciutadanes d’Aragó, independentment de la llengua que els siga pròpia, han d’assumir que tant el català com l’aragonès, en el passat, en el present i en el futur, formen part irrenunciable del seu ric patrimoni cultural col·lectiu