COMUNICACIONS presentades a les II Jornades del Centre d'Estudis Ribagorçans
COMUNICACIONES presentadas en las II Jornadas del Centro de Estudios Ribagorzanos

(15 mn cadascuna / 15 mn cada una)

. Montse ESTEVE CAPDEVILA (Agent de Desenvolupament Local, Mancomunitat de la Ribagorça Oriental), "Les darreres intervencions municipals en un territori prepirinenc quasi despoblat: el cas del Montsec".

Resum: Els pobles de la zona del han vist com en les darreres dècades han perdut prop del 80 % de la seva població quedant el cas paradigmàtic de Viacamp amb 33 habitants repartits en 120 km2. Amb la fi de desenvolupar, dinamitzar econòmicament, crear noves empreses d’oci i turisme i consolidar la població, s’ha creat una societat pública amb participació privada per intentar portar a terme aquests objectius. Aquesta realitza diferents actuacions a tot el territori del Montsec de l’Estall i busca altres subvencions amb grups de treball interterritorials. Tot aquest projecte que uneix Montsec amb Canelles es vertebra des de Benavarri i Estopanyà, ajuntant-lo amb la zona de Viacamp-Montanyana, oferint als visitants diferents activitats turísticoculturals i sostenibles.

. Josep Àngel ALERT (Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Tremp), "La Terreta, un espai natural que camina".

Resum: El despoblament i la regressió de la Terreta ha estat i encara és prou evident i no està prenent el ritme de recuperació de d'altres zones del Pirineu. La part positiva de que hi hagi un retard en aquest sentit és que hauria de permetre, a les administracions que hi intervenen i als propis habitants, cometre uns errors diferents als que el "boom " turístic ha fet cometre en temes urbanístics i de planificació del territori i de les activitats en general. L'Ajuntament de Tremp porta des de l'any 1996 treballant més intensament per ajudar a la recuperació d'aquesta porció del territori i a l'assoliment dels mínims equiparables a la resta del nostre municipi. La gestió dels recursos naturals i la creació d'una oferta turística basada en l'observació de la fauna i els antics senders que unien els pobles són les línies principals utilitzades per l'Ajuntament de Tremp per assolir els principals objectius que documents com el Pla de Desenvolupament Integral del Municipi de Tremp i el Pla de Gestió de la Terreta estableixen per la zona.

. Jorge NUÑO MAYER (Asociación Guayente/Coordinador del Área de Asociaciones del CERIb), "Pueblos pequeños en el Valle de Benasque: presente y escenarios de futuro".

Resumen: La Asociación Guayente, Sahún, realizó en colaboración con el CEDDAR durante el año 2003 y comienzo de 2004 un estudio sobre la situación poblacional, social, económica y cultural de 43 pueblos del Valle de Benasque. Se recorrió pueblo a pueblo descubriendo valores, potencialidades y carencias de cada núcleo, de cada zona y del conjunto. Puesto este estudio en manos de 10 expertos de diferentes disciplinas, se hizo una proyección de escenarios de futuro –realistas, optimistas y pesimistas- a 15 años vista para cada zona y el conjunto. Las principales conclusiones de este estudio reflejan la interdependencia de los pueblos –grandes, medianos y pequeños- y el necesario enfoque estratégico integral con el que se debe afrontar el desarrollo futuro de esta subcomarca.

. Anna ÀVILA, Lluís FERRER i Mònica NOGUERAS (Arquitectes, El Pont de Suert), "L’arquitectura a la recerca de l’equilibri: un exemple viscut a l’Alta Ribagorça".

Resum: El present treball és un testimoni sobre la visió de tres joves arquitectes, que tot just acabada la carrera, van venir a treballar a l’Alta Ribagorça. Un indret que per les seves característiques oferia un futur esperançador en el tema de la repoblació i la urbanització d’un espai que fins feia ben poc portava un camí demogràfic descendent i gaudia dels índexs econòmics per habitant més pobres de Catalunya. S’han recollit, doncs, algunes experiències, no tant amb una voluntat empírica de demostrar un quelcom, sinó amb una mirada personal cap al futur: entre allò que és imaginari, allò que és real i, finalment, el que seria desitjable. D’alguna manera, amb el canvi de vida van evidenciar-se els contrastos amb la gran ciutat, l’adaptació al nou medi, el coneixement i l’arrelament al territori. I en gran part, s’evidencia una adaptació a la feina diferent del que s’hauria pogut obtenir en un altre lloc: el contrast amb la manera de treballar a la ciutat, la descoberta de les característiques concretes que el territori i la seva realitat donen a l’arquitectura i, evidentment, les contradiccions locals i administratives d’un creixement controlat o no i amb quines expectatives ?