A: Vilaweb
La llei vigent fins ara, aprovada per les Corts de l'Aragó el desembre del 2009, no considera el català oficial, però sí 'llengua pròpia, original i històrica' i en defensa la conservació. També reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat aragonesa i el dret dels ciutadans de les zones on es parla català o aragonès de servir-se'n per adreçar-se a l'administració i el d'assegurar-ne l'ensenyament.
La consellera Serrat va dir clarament que la nova llei volia 'evitar els aspectes que imposen la denominada normalització del català i de l'aragonès': 'La llei vol evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin quedar en mans d'organismes reguladors estranys a la nostra comunitat autònoma.'
Això, a la pràctica, vol dir que suprimeix el Consell Superior de les Llengües per establir l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que fusiona les acadèmies de l'aragonès i el català de l'Aragó, que no es van arribar a crear.
L'esborrany de la nova llei 'reconeix el dret dels parlants de fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies', però les deixa a l'ús voluntari, mentre imposa obligatòriament l'aprenentatge i l'ús administratiu de l'espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a l'administració en la seva llengua, i aquesta podrà respondre en la mateixa llengua si li sembla bé. Quant als topònims, podran emprar-se els tradicionals, però a més a més de l'espanyol.
Opinió contundent de Natxo Sorolla: 'La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal'
El govern d'Aragó presenta una nova llei de llengües que desprotegeix el català i l'aragonès
El govern d'Aragó, en mans del PP, no ha trigat ni un any a complir la promesa que el català i l'aragonès deixarien de ser llengües pròpies. La consellera de cultura, Dolores Serrat, va presentar ahir l'esborrany per a suprimir la llei de llengües aprovada el 2009 i substituir-la per una de nova, en què s'elimina fins i tot la referència al català, que passa a anomenar-se 'llengua aragonesa de l'àrea oriental d'Aragó'. Tampoc no n'assegura l'ensenyament a la la Franja.La llei vigent fins ara, aprovada per les Corts de l'Aragó el desembre del 2009, no considera el català oficial, però sí 'llengua pròpia, original i històrica' i en defensa la conservació. També reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat aragonesa i el dret dels ciutadans de les zones on es parla català o aragonès de servir-se'n per adreçar-se a l'administració i el d'assegurar-ne l'ensenyament.
La consellera Serrat va dir clarament que la nova llei volia 'evitar els aspectes que imposen la denominada normalització del català i de l'aragonès': 'La llei vol evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin quedar en mans d'organismes reguladors estranys a la nostra comunitat autònoma.'
Això, a la pràctica, vol dir que suprimeix el Consell Superior de les Llengües per establir l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que fusiona les acadèmies de l'aragonès i el català de l'Aragó, que no es van arribar a crear.
L'esborrany de la nova llei 'reconeix el dret dels parlants de fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies', però les deixa a l'ús voluntari, mentre imposa obligatòriament l'aprenentatge i l'ús administratiu de l'espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a l'administració en la seva llengua, i aquesta podrà respondre en la mateixa llengua si li sembla bé. Quant als topònims, podran emprar-se els tradicionals, però a més a més de l'espanyol.
Opinió contundent de Natxo Sorolla: 'La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal'
Comentaris