El passat dilluns 2 de juny, dins dels actes prefestius de la Festa Major en Honor a Sant Medardo, al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Benavarri, es presentà el número 5 de la revista Ripacurtia. Presentats per ENRIC MARQUÉS, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benavarri. Tant el Director de Publicacions, en OSCAR JANÉ, com el Secretari General, en CARLES BARRULL, elogiaren el darrer número de la Revista Ripacurtia, única publicació científica apareguda entre els anys 2000 i 2007, a tota la Ribagorça, tant a Catalunya com a l’Aragó, segons un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'acte fou començat pel Regidor de Cultura, ENRIC MARQUÉS
CARLES BARRULL esboçà les actuacions realitzades al 2007 i anuncià les del 2008 amb les Jornades del CERIb a Peralta de la Sal (del 20 al 22 de juny), participació en la Trobada de Centres d’Estudis de Lleida (14 de juny), Presentació de treballs de memòria oral a El Pont de Suert (26 de juliol) que demostren la confiança dipositada en el CERIb per entitats científiques i culturals tant de Catalunya com d’Aragó, al mateix temps que insistí en la necessitat d’enfortir vincles amb ajuntaments i Consells comarcals de les dues comarques, ja que el CERIb, pel que fa a l’Aragó, és el representant a la Ribagorça del Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputación Provincial de Huesca.
BARRULL recordà les ambigüitats i vacil·lacions dels representants polítics aragonesos, tant dels ens locals, comarcals, com d’un Govern d’Aragó que ensenyen i reconeixen el català a l’escola i, a posteriori, tenen una política de subvencions, amb pocs criteris científics, on poc importa si es reconeix el català o es crea una nova llengua que cap institució científica o universitària reconeix, tot i que la Carta Europea de Lengua Regionales y Minoritarias aprovada pel Parlament Europeu al 1992 i pel espanyol al 2002 reconeix el català com l’aragonès, així com les diferents promeses electorals i articulats legislatius fins al 2005 on ja no hi ha llengües sinó modalitats lingüístiques
Per la seva banda OSCAR JANÉ , explicà els diferents articles de la Revista Ripacurtia, amb un dossier sobre “La pèrdua de furs al Pirineu” fruit de les diferents ponències que es realitzaren a les V Jornades del CERIb que es realitzaren a finals de juny a Benavarri, així com que animà a la població a participar en els articles de la mateixa i altres i anuncià la creació de dues col·leccions de Llengua i de Humanitats dins la col·lecció “Monografies Ripacurtia”,“La llengua de Castigaleu” de JORDI MONERS.
Tant BARRULL com JANÉ, explicaren l’aposta del CERIb per la cooficialitat de les llengües pròpies de la Ribagorça, informe que presentaren a la Comarca de la Ribagorça el passat mes de març, i que bona prova d’això és una revista com Ripacurtia, a vegades trilingüe, a vegades bilingüe (castellà-català), però on els autors escriuen amb llibertat total i amb la llengua que volen.
Posteriorment, es continuà el acte amb una xerrada de JOAN BUSQUETA, Director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i professors d’història medieval de la Universitat de Lleida sobre el primer número del qual apareixerà a finals de juny sota el títol “El rei Jaume I, commemoració del vuit-cents aniversari del seu naixement” ón analitzà el context polític, social, cultural de la Europa medieval i la figura i llegat del rei Jaume I, figura clau de l’expansió de la Corona d’Aragó pel Regne de València i la Mediterrània.
Per acabar, es va servir un vi de la terra.
CARLES BARRULL esboçà les actuacions realitzades al 2007 i anuncià les del 2008 amb les Jornades del CERIb a Peralta de la Sal (del 20 al 22 de juny), participació en la Trobada de Centres d’Estudis de Lleida (14 de juny), Presentació de treballs de memòria oral a El Pont de Suert (26 de juliol) que demostren la confiança dipositada en el CERIb per entitats científiques i culturals tant de Catalunya com d’Aragó, al mateix temps que insistí en la necessitat d’enfortir vincles amb ajuntaments i Consells comarcals de les dues comarques, ja que el CERIb, pel que fa a l’Aragó, és el representant a la Ribagorça del Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputación Provincial de Huesca.
BARRULL recordà les ambigüitats i vacil·lacions dels representants polítics aragonesos, tant dels ens locals, comarcals, com d’un Govern d’Aragó que ensenyen i reconeixen el català a l’escola i, a posteriori, tenen una política de subvencions, amb pocs criteris científics, on poc importa si es reconeix el català o es crea una nova llengua que cap institució científica o universitària reconeix, tot i que la Carta Europea de Lengua Regionales y Minoritarias aprovada pel Parlament Europeu al 1992 i pel espanyol al 2002 reconeix el català com l’aragonès, així com les diferents promeses electorals i articulats legislatius fins al 2005 on ja no hi ha llengües sinó modalitats lingüístiques
Per la seva banda OSCAR JANÉ , explicà els diferents articles de la Revista Ripacurtia, amb un dossier sobre “La pèrdua de furs al Pirineu” fruit de les diferents ponències que es realitzaren a les V Jornades del CERIb que es realitzaren a finals de juny a Benavarri, així com que animà a la població a participar en els articles de la mateixa i altres i anuncià la creació de dues col·leccions de Llengua i de Humanitats dins la col·lecció “Monografies Ripacurtia”,“La llengua de Castigaleu” de JORDI MONERS.
Tant BARRULL com JANÉ, explicaren l’aposta del CERIb per la cooficialitat de les llengües pròpies de la Ribagorça, informe que presentaren a la Comarca de la Ribagorça el passat mes de març, i que bona prova d’això és una revista com Ripacurtia, a vegades trilingüe, a vegades bilingüe (castellà-català), però on els autors escriuen amb llibertat total i amb la llengua que volen.
Posteriorment, es continuà el acte amb una xerrada de JOAN BUSQUETA, Director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i professors d’història medieval de la Universitat de Lleida sobre el primer número del qual apareixerà a finals de juny sota el títol “El rei Jaume I, commemoració del vuit-cents aniversari del seu naixement” ón analitzà el context polític, social, cultural de la Europa medieval i la figura i llegat del rei Jaume I, figura clau de l’expansió de la Corona d’Aragó pel Regne de València i la Mediterrània.
Per acabar, es va servir un vi de la terra.
Comentaris